Les llengües són sistemes de comunicació, que tenen un alt grau de precisió a l'hora de compartir i transmetre informació, sentiments i coneixements.
La riquesa de les nostres expressions i el nostre vocabulari és molt ric. No obstant, per tradició, ens hem acostumat a utilitzar tota una serie de recursos expressius que sovint invisibilitzen, exclouen, i fins i tot maltracten les dones en discursos orals o escrits.
Sabem que hi ha altres maneres d'explicar les coses, i és només qüestió d'aprenentatge i voluntat, saber tenir respecte pels diferents col·lectius de persones a les que ens dirigim quan elaborem un missatge. Així doncs, la llengua és sexista? o som les persones que la convertim en sexista?
La llengua ens permet nombrar i descriure tot allò que veiem i valorem. Per tant, utilitzem-la amb precisió.
2 comentaris:
Los plurales masculinos, evidencian el sexismo de la lengua.
Pero esto no deja de ser anecdótico, en algo que se va construyendo con el uso y la costumbre.
Hace años solo existían las maestras y las farmacéuticas. Las demás eran las abogados, las médicos,las psicólogos. ¿a qué suena raro?
Lo dicho. Construyamos una lengua que nos diga en femenino cuando nos nombre.
El lenguje no no es neutro. Y, aunque a simple vista pueda parecer nimio. No lo es en absoluto. Cualquier persona que haya redactado cualquier tipo de texto alguna vez lo sabe. ¿por qué con el género iba a ser diferente?
Y no nos olvidemos del lenguaje visual que es muy importante.´Como estan colocadas las imagenes, que representan, etc.
Publica un comentari a l'entrada