Les Dones i el Temps

De manera històrica s'ha associat l'espai domèstic com un espai de treball natural de les dones. I pel que sembla, amb els nous accessos de les dones a diferents espais laborals i socioculturals, les coses no han canviat gaire.

La incorporació de les dones al món del treball remunerat no ha anat acompanyada de l'assumpció de responsabilitats per part dels homes en l'esfera domèstica. Així doncs, continua existint un model social que empeny les dones a responsabilitzar-se de totes dues esferes.

A més, sembla que el temps lliure, el temps propi, o el temps d'oci, es distribueix i prengui valor segons els costums i la divisió horària tradicional, en que els homes n'han estat els principals beneficiaris. Mentre que per ells, sembla que el temps de treball i el temps lliure queden clarament separats l'un de l'altre -amb aquesta afirmació no es vol negar el fet que els homes hagin viscut situacions d'explotació laboral o treball intensiu-, les dones sovint fem simultanis aquests dos temps doncs els nostres horaris, degut a les tasques domèstiques, sovint queden interromputs.

El cicle vital de la majoria de les dones tendeix a sincronitzar i fer simultànies diferents tasques.

D'una banda, per la doble presència que afecta les dones quan treballen fora la llar: simultaneïtat de dona assalariada i el rol de la mestressa de casa en un mateix espai de temps i jornada. Mentre llegim un informe tècnic, també atenem als infants; mentre esperem que surtin d'escola, aprofitem per llegir el diari; quan estem relaxades al sofà, estem pendents de la cuina,.... Si bé és cert que, cada vegada més, aquestes situacions son compartides pels homes, també és cert que no es tracta d'una participació normalitzada.

De l'altra, les dones tendeixen a sortir i a entrar al mercat laboral moltíssimes vegades, degut al seu propi cicle vital: som estudiants i som treballadores, alhora que som mares, mestresses de casa,... el fet que aquestes activitats no siguin indissociables, fa que les dones encara avui visquin en una situació d'inestabilitat laboral.

Només podrem superar aquesta situació de desdoblament, que sovint condueix a un esgotament vital, i aquesta situació d'inestabilitat, si redistribuïm els temps, les responsabilitats domèstiques, educatives i laborals.

Cal promoure l'activitat i participació dels homes.

Cal promoure la corresponsabilitat.

Cal qüestionar el model socioeconòmic vigent.

La Coeducació

Podem definir coeducació per un tipus de formació que prevegi i promogui la igualtat d'oportunitats entre nenes i nens, entre dones i homes, i que valori i respecti la diferència sexual en forma de coneixement i reconeixement de les aportacions de les dones al progrés i al benestar de la humanitat.

Avui els horitzons d'expectatives i la participació de les dones en la societat ha guanyat molt terreny, i ha possibilitat que les dones puguem ser visibles més enllà dels estereotips clàssics que ens encasellen com a reclams publicitaris tot utilitzant els nostres cossos, o com a perfectes mestresses de casa.

Avui les dones, gràcies a la nostra capacitació i activisme, posem en crisi els antics models de conducta i professionalitat que es reservaven només per a nosaltres. Per tant, s'ha d'establir una connexió entre escola i realitat social, doncs pot ser que l'alumnat rebi missatges contradictoris, i construeixin i negociïn significats des de la perplexitat. Hi ha una gran diversitat de models que els poden servir d’exemple i estimular la seva creativitat i competencies. Per quin motiu sempre que es parla d’explorar nous mons s’assenyalen els valors masculins? Per quin motiu quan parlem de gestió de l’espai domèstic, només fem referència als valors femenins?

Per aconseguir una educació sòlida, que impulsi i valori la igual participació i importància social que homes i dones tenen, la implicació de les famílies és indispensable. Cal també fer arribar el missatge a els espais del lleure i el joc, doncs és en un àmbit no formal on les relacions entre els rols sexuals són més lliures i espontànies.

La Cura als Altres

La nostra societat s'ha acostumat a considerar el treball des d'una òptica econòmica, molt reduccionista, que el valora en tant que és una activitat remunerada. D'aquesta manera, treballs com el de tenir cura dels altres, una feina reservada sobretot al món domèstic o de la veïnada, espais en els que les dones han estat les protagonistes, han quedat desprestigiats. En la seva valoració, no només no es té en compte que és una feina essencial per la sostenibilitat de la nostra vida i la nostra quotidianitat, sinó també s'ha minimitzat --doncs no suposa un valor econòmic- les dosis d'energia emocional.

Cooperació, sostenibilitat, acompanyament, circuits emocionals, monedes alternatives, intercanvi de serveis, bústia de favors,.... Tots ells, conceptes que neixen d'aquesta experiència de la cura i l'atenció al dia a dia. Experiència de la que les dones, gràcies a la pròpia història, en som expertes i hem de proposar i reclamar com models d'actuació i resolució legítims, i del que totes les persones i institucions se n'haurien de responsabilitzar.

La inclusió de les Dones en la Llengua

Les llengües són sistemes de comunicació, que tenen un alt grau de precisió a l'hora de compartir i transmetre informació, sentiments i coneixements.

La riquesa de les nostres expressions i el nostre vocabulari és molt ric. No obstant, per tradició, ens hem acostumat a utilitzar tota una serie de recursos expressius que sovint invisibilitzen, exclouen, i fins i tot maltracten les dones en discursos orals o escrits.

Sabem que hi ha altres maneres d'explicar les coses, i és només qüestió d'aprenentatge i voluntat, saber tenir respecte pels diferents col·lectius de persones a les que ens dirigim quan elaborem un missatge. Així doncs, la llengua és sexista? o som les persones que la convertim en sexista?

La llengua ens permet nombrar i descriure tot allò que veiem i valorem. Per tant, utilitzem-la amb precisió.