La nostra societat s'ha acostumat a considerar el treball des d'una òptica econòmica, molt reduccionista, que el valora en tant que és una activitat remunerada. D'aquesta manera, treballs com el de tenir cura dels altres, una feina reservada sobretot al món domèstic o de la veïnada, espais en els que les dones han estat les protagonistes, han quedat desprestigiats. En la seva valoració, no només no es té en compte que és una feina essencial per la sostenibilitat de la nostra vida i la nostra quotidianitat, sinó també s'ha minimitzat --doncs no suposa un valor econòmic- les dosis d'energia emocional.
Cooperació, sostenibilitat, acompanyament, circuits emocionals, monedes alternatives, intercanvi de serveis, bústia de favors,.... Tots ells, conceptes que neixen d'aquesta experiència de la cura i l'atenció al dia a dia. Experiència de la que les dones, gràcies a la pròpia història, en som expertes i hem de proposar i reclamar com models d'actuació i resolució legítims, i del que totes les persones i institucions se n'haurien de responsabilitzar.
